A la vida hi ha algunes situacions que inicialment et sorprenen, després t’indignen i finalment acaben per provocar-te una barreja de sentiments confosos entre la compassió i la tendresa.
Això és el que m’ha passat avui. Uns clients m’han dit que, abans de coneixens, havien portat el seu gos a un ensinistrador caní gironí per tal que els ensenyés a fer que es comportés millor a casa. Aquest els va dir que la millor solució era tancar-lo a un dels seus “corrals”: uns habitacles a l’ombra, sense calefacció i amb ciment perfectament dissenyats per tal que el gos pogués literalment “asseure’s i pensar en el que havia fet malament”. Els meus clients van decidir que, si allò era educació canina, ja es farien ells el seu propi corral. No m’ho he acabat de creure. No perquè aquesta afable parella de mitjana edat que parla amb accent lleidatà no m’inspirés confiança sinó perquè no em podia passar pel cap que algú (i menys un ensinistrador!) proposés una bestiesa tan grossa.
Miracles de la tecnologia, però, he trobat la seva pàgina web (que no us penso dir) on, al quart apartat, posa “corral”: “ven y encierra aquí a tus mascotas si se portan mal”. Com us deia abans, primer m’he sorprès: corral? La proposta era seriosa! Durant quan de temps? En quim règim han d’estar els gossos en aquesta mena de cel·les d’aïllament? Podran menjar i beure o això els distrauria de la seva reflexió profunda?
Llavors m’he indignat: “Això és denunciable!”, “Perquè no tenim un codi deontòlogic, una homologació o quelcom semblant que faci fora tots aquests desgraciats?”,“I aquest es ven com a educador caní”? “Jo que he estudiat un piló d’anys, he practicat amb milions de gossos, he viatjat a l’altra punta del món per aprendre i reciclar-me contínuament i va un poca-solta com aquest i es sortejarà els mateixos clients que jo?”.
Finalment, quan m’he relaxat, he pensat en la sort de l’ignorant, que mai es qüestiona la seva vàlua, mai té dubtes ni tampoc ètica, ell, autoenganyat i feliç, viu en el seu… corral? I d’allà no cal que el treguin!
Lladruc 
Meri Gil
/ Març 5, 2009Ja ho pots ven dir… es ven trist. Peró pensa que la teva feina es valorarà molt més per part dels clients que et vinguin després d’estar amb aquest “corraler”. Per que tots els que vagin amb aquest individu son clients teus segur. No se per que aquest home no fa escriure als gossos 100 vegades “m’he portat malament, m’he portat malament, m’he portat malament…”. Es el mateix típus d’ensinistrament, oi?
Una altre cosa: Si els té sense menjar ni aigua hi tant que es denunciable! Envia la web al departament de mediambient de l’ajuntament que toqui o als forestals per que hi hagin a fer una ullada.
Fins un altre!!
Montse
/ Març 5, 2009Ostres! Aquest s’ha confós. Enlloc de veure el programa d’en César Millán ha vist la Super-Nani i ha aplicat el “racó de pensar” als gossos.
Mare meva!!!
lladruc
/ Març 6, 2009Meri: encantada de trobar-te per aquí! Com està la Malinois més maca de tot Girona? Si em deixeu, el pròxim dia faig un vídeo i el penjo al blog!. Respecte al post: sí, desgraciadament alguns “individus” (no sé com anomenar-los) no saben distinguir entre abús i educació… És molt trist.
Montse: no sé si és confusió o mala llet però… t’haguessis imaginat mai algun amant dels gossos montant “corrals educatius”?
Una abraçada,
Roser.
montse
/ Març 6, 2009Malauradament també s’utilitzen mètodes similiars als “corrals educatius” amb els nens. De vegades em vénen ganes de regalar un clicker a algún profe!!
samithor
/ Març 7, 2009Que triste, he visto la web del sujeto en cuestión, me alegro de que por lo menos no tenga contenido. Respecto a
” t’haguessis imaginat mai algun amant dels gossos montant “corrals educatius”? ” Como ya han dicho hay metodos similares para niños… ¿cuantas barbaridades se hacen en nombre de la educación? por gente que se cree amante de sus perros, gatos, buenos profesores, buenos padres… da para pensar mucho.
…antes de regalar el clicker ¡tendriamos que usarlo con ese profe!
Roser
/ Març 7, 2009Montse: jo també regalaria uns quants clickers a alguns professors però els companys de Lladruc que són mestres em diuen, enfadats, que també se n’haurien de regalar a alguns pares… ¿Clickers per tothom? 😉
Samithor: espero no haber ayudado a subir el número de visitas del susodicho 🙂
Roser.
shanti Cris
/ Agost 6, 2009x desgràcia hi ha molta gent que fa servir “metodes” poc educatius, lu fotut es que se’t presenten com a professionals, lu mes fotut es que tu confies en ells (són els “experts” hi entenen del tema, tot el que et diuen és pel be del teu gos, si no fas el que ells et diuen crees confussió al teu gos i l’estas empitjorant enlloc d’ajudar-lo) i al final de tot, t’han fotut el temps, la paciencia, els cales, però el pitjor de tot, has acabat fent coses de les q no n’estas gens orgullos …
La part positiva… es que de tot se n’apren, i realment descobreixes pel teu propi peu que les tècniques negatives no funcionen, i ho pots dir
no funcionen, c
om ho saps?,
pq ho he provat i no serveixen de res, a part d’empitjorar el problema de la gossa…
En fi…
Núria
/ Octubre 27, 2009Curiosament, ja no tenen el corral a la pàgina web de la “educiación natural”, potse els va arribar alguna inspecció o les queixes de molta gent, i ara ho han tret del web. El que no sé és si encara ho deuen oferir com a servei o no, o ja han après que no és la manera, a saber….
lladruc
/ Octubre 28, 2009Hola Núria,
Benvinguda al blog!
Doncs sí, és ben curiós… Al final creuré allò que diuen que “qui té la informació té el poder” perquè va ser penjar-ho al blog i desaparèixer la pàgina. Sospitós…
Roser.