Pirena 2009

 

 

Un altre cop l’aventura blanca, la travessia dels Pirineus durant 15 dies amb trineus estirats per gossos. Benvinguts a la 19ª edició!

Aquest any la Pirena es presenta insuperable. Equips d’altíssim nivell i una neu que permetrà fer, per fi, uns traçats propis de la mitja distància. Això pot beneficiar alguns dels equips estrangers (on estan més acostumats a grans distàncies) però em temo que pot perjudicar als equips espanyols, més acostumats a trajectes curts i pistes perfectament marcades. Ja ho veurem.

Entre els meus preferits:

          Josep Domingo: aquest empresari de Mataró és ja tot un veterà a Pirena. A part de ser un dels primers en utilitzar Alaskan Huskies va ser durant molts anys distribuïdor dels productes Extrapôle i una de les persones que més cura té a l’hora d’entrenar, cuidar i transportar els seus gossos. Aquest any, però, diu que ha entrenat menys del que li tocaria i és que tenir un fill suposo que és això, molts biberons i pocs circuits de mushing…

          Jesús Raigoso: àlies “Lobito” és un dels mushers més divertits, carismàtics i alegres de la travessia. Més enllà de la tècnica, en aquest esport és molt important el “savoir faire” i Raigoso té una capacitat de superació, una adaptabilitat i una flexibilitat que, juntament amb el seu gran equip d’alaskans de primer nivell, no m’estranyaria que el situessin a dalt del podi.

          Iker Ozcoidi: des de la meva infantesa, quan anava engreixant la guardiola  “Pirena, criadero o el meu primer gos” que veig Ozcoidi a la televisió. Aquest musher navarrès amb aparença “hippy” va començar molt jove i ha anat adquirit una experiència i unes destreses que de ben segur l’ajudaran a col·locar-se entre els primers llocs de la general. Els rumors “musheros” diuen que s’ha passat bona part de l’hivern entrenant als Pirineus i… què hi ha millor que entrenar al costat de casa i començar la carrera amb una bona quantitat de glòbuls rojos a la sang?

          Tom Andres: per molts, aquest alemany és digne d’admiració i l’innombrable punt de referència. No el conec personalment ni he vist mai la seva manera de treballar però, a jutjar pels gossos que portarà a la travessia i les seves acurades línies de sang estudiades al mil·límetre podria ser una competència molt interessant i un gran estímul pels equips que he comentat anteriorment.

Amb nòrdics poques novetats. Suposo que Jaume Pou, recent estrenat al panorama musher, farà la seva primera Pirena amb més il·lusió que possibilitats i que Lázaro Martínez, que entrena els seus gossos a la Cerdanya des de fa anys, serà dels primers.

Què més? Com sempre, sorprèn la, gairebé, nul·la presència femenina i que les poques dones que s’atreveixin a participar a Pirena ho facin com a handlers de les seves parelles. Exceptuant l’skijoring, on podrem veure “estrelles” com Lena Boysen (Hillestad) sembla que el mushing sigui un esport masculí. Una autèntica pena!

Ah! Ho volia mantenir en secret però, com sol passar amb les grans notícies, no em puc aguantar… L’equip Lladruc s’està plantejant participar a la Pirena 2011-2012. Us anirem informant! 😉

Anuncis
Entrada següent
Deixa un comentari

1 comentari

  1. ummmm potser t’aniria bé una malamuteta educada… 😉

    Resposta

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: